Espigons inflables contra els temporals

El Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CINME), una entitat d’investigació creada fa 32 anys a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb la Generalitat, ha dissenyat un innovador sistema de protecció de la costa per pal·liar l’efecte dels temporals que consisteix en la col·locació d’esculls inflables. La idea de construir espigons artificials no és nova, però que aquesta estructura submergida i dipositada sobre el fons marí pugui canviar de volum, depenent de les inclemències meteorològiques és una gran innovació, econòmica i ambiental, ja que es tracta d’elements sostenibles i el cost és molt inferior a les típiques esculleres de pedra.

El director del CINME, Eugenio Oñate revela que la idea inicial va sorgir fa set anys de professor Fernando Hermosilla, que va projectar uns tubs sota l’aigua inflables com a sistema de protecció de litoral. Més tard un altre enginyer de centre barceloní, Pere Andreu Ubach, va aplicar els seus coneixements nàutics per incorporar millores, ja que havia seguit de prop l’erosió de les platges, especialment les de Sitges, un dels ajuntaments que, al costat de el de Deltebre, s’han interessat pel projecte. Al Maresme, on també els efectes dels temporals provoquen la regressió de les platges, la solució és més complexa perquè el fons marí també és més agrest, però no impossible.

La clau de el disseny dels espigons submergits, en aquest cas fabricats amb materials com el neoprè o derivats, era abordar el problema del trencament de l’onatge. En aquest cas el disseny dels espigons inflables permet variar la seva configuració depenent de les necessitats de moment. Així les coses, l’espigó patentat pel CINME, que espera rebre el suport econòmic de la Generalitat s’infla amb l’aigua de la mar, mentre que un sistema de sensors permet des de terra manipular l’operació en base a les dades obtingudes per les sondes col·locades en l’escull artificial.

Les plataformes d’espigons formades per tubs de neoprè tenen una longitud d’entre 100 i 200 metres. A l’inflar amb l’aigua de la mar permet també generar energia i les converteixen en unes estructures altament sostenibles.

Aquests dics intel·ligents estan fixats a una base de formigó col·locada al fons de la mar. El inflat discrecional es gestiona des de terra i permet controlar el transvasament de sediments i a el mateix temps regular la defensa davant el temporal. El cost de la instal·lació, segons els experts del CINME, és molt inferior als pressupostos que avui en dia es manegen per construir espigons petris. Per aquest motiu la Generalitat obri la possibilitat de comptar amb fons europeus per intentar pal·liar l’efecte que tenen els temporals al litoral. Estudis de la UPC adverteixen de la vulnerabilitat de les platges de Catalunya i Comunitat Valenciana, ja que moltes podrien quedar reduïdes a el 50% de la seva capacitat i fins i tot estar abocades a la desaparició.

Article aparegut a La Vanguardia